002 Julita Oliveras

Transcripció
Índex
Info
 
00:00:07taula rodona. Tal com dèiem a la presentació, per tal de fer una anàlisi del procés de canvi actual en la
00:00:14construcció de la maternitat i la paternitat es requereix una mirada interdisciplinària si volem entendre la seva globalitat. En aquest sentit, la taula rodona que ara encetarem, té per objectiu l'anàlisi d'aquest procés de canvi des de diferents perspect
00:00:29biologia,
00:00:30l'ètica i el
00:00:31dret. M'acompanyen, doncs, per compartir aquest debat, les investigadores/ doctores
00:00:36Julita Oliveras (UVic),
00:00:39Marta Roca (Universitat de Laussanne) i
00:00:43Noèlia Igareda (UAB). Comencem, doncs, la taula rodona amb la intervenció
00:00:55"El paper de la biociència", que ens presentarà la doctora
00:00:59Julita Oliveras. JULITA OLIVERAS: Moltes gràcies. Bon dia a tothom, gràcies per la teva presentació i també us agraeixo que m'hagueu convidat a presentar aquest aspecte de la ciència, i com aquesta ajuda a replantejar el
00:01:53paper de la maternitat, paternitat, família. Veiem que ens ajuda el poder comprendre algunes
00:02:02tècniques de reproducció assistida: 1)
00:02:10Inseminació artificial 2)
00:02:12Fecundació in vitro
00:02:18Per què intervé la ciència? Per diferents raons. Ens podem fer diverses preguntes: -
00:02:25L'espècie humana, és fèrtil?
00:02:32L'espècie humana no és fèrtil:
00:02:44per mitjans naturals només es desenvolupen el
00:03:0225% dels embrions. -Després, hi ha
00:03:08situacions que incrementen l'esterilitat per diferents raons: 1)
00:03:14edat 2)
00:03:16aspectes diversos (contaminació, tabac...) 3)
00:03:23Selecció genètica de l'embrió 4)
00:03:28Parelles homosexuals i/o
00:03:30pares, mares solters que tiren cap endavant un
00:03:33procés de maternitat/ paternitat
00:03:43Tècniques de reproducció assistida:
00:03:46tècniques de manipulació ginecològica que consisteixen en
00:03:51ajudar, modificar, substituir processos que de manera natural es tiren endavant: 1)
00:03:58Inseminació artificial:
00:04:08s'introdueixen espermatozous a l'úter. La inseminació artificial podria ser: -
00:04:17homòloga, o bé conjugal, en
00:04:26casos d'impotència, baixa qualitat dels espermatozous, etc. -
00:04:32heteròloga, o bé per donant, perquè
00:04:34l'esperma no és viable i s'utilitza esperma d'un donant.
00:04:44Diferència amb la fecundació in vitro. Disposem
00:04:54d'espermatozous en un tub d'assaig i hi ha una
00:05:02estimulació ovàrica per obtenir uns
00:05:04ovòcits que posem junts en una
00:05:08placa de Petri i hem d'aconseguir que es desenvolupi un
00:05:15pre-embrió que, al cap de dos o tres dies es podrà
00:05:19introduir a l'úter. La
00:05:21fecundació in vitro implica que hi hagi una
00:05:25estimulació ovàrica -mitjançant un
00:05:30procès hormonal s'estimula a la dona per generar més
00:05:37ovòcits-, que hi hagi una
00:05:39capacitació del semen -
00:05:41transformació del semen perquè pugui fecundar els
00:05:47ovòcits quan se'ls trobi a la
00:05:49placa de Petri-;
00:05:51fecundació en una proveta, mitjançant
00:05:54mètodes d'IXI i
00:05:55implantació a l'úter. -
00:05:57Transferència d'embrió o
00:05:59maternitat subrogada.
00:06:09L'embrió aconseguit per la
00:06:11fecundació in vitro es transfereix en un
00:06:16úter d'una mare de lloguer. Sempre amb
00:06:20estimulació ovàrica i
00:06:21capacitació del semen.
00:06:25Resum:
00:06:281878: 1ers intents de fecundació in vitro.
00:06:311959: 1r èxit en fecundació in vitro en animals.
00:06:361968: intent en humans.
00:06:401978: gràcies al científic
00:06:46Robert Edwards i al ginecòleg
00:06:51Patrick Steptou i gràcies a una
00:06:53mare que va demanar que experimentessin amb ella, es va aconseguir que nasqués la
00:07:12primera nena per inseminació in vitro:
00:07:16Louise Brown.
00:07:192010:
00:07:23Robert Edwards guanya el
00:07:25Premi Nobel de Medicina i se li diu
00:07:28"Pare dels bebés probeta".
00:07:371984: neix la primera nena probeta a Espanya.
00:08:0918 d'abril vam tenir l'honor de convidar a la
00:08:12Dra. Ana Veiga com a reconeixement de ser la
00:08:20mare científica, no la mare biològica, d'aquesta nena, Victoria Ana. Li van posar aquest nom perquè era un victòria i en agraïment a Ana Veiga.
00:08:53Tècniques de fecundació in vitro són una
00:08:55sèrie de programes que tenen uns
00:08:58protocols d'estimulació ovàrica i que ens ajuden a comprendre tot un
00:09:02procés de congelació d'embrions, que hi ha d'haver
00:09:09donants de gàmetes,
00:09:11donants d'òvuls i
00:09:13donants d'espermatozous. Perquè potser hi han situacions d'infertilitat en que es necessiten uns o altres. Han permés generar
00:09:43nous models de família, han donat lloc a
00:09:46l'adopció prenatal. En els processos de
00:09:51donació d'espermatozous, ovòcits, embrions... hi ha el factor de la
00:10:01compensació econòmica. És diferent ser donant d'una cosa o altre. I es requereix
00:10:11anonimat, la
00:10:13legislació així ho marca. Però hi han unes implicacions
00:10:24d'altruisme reproductiu: a
00:10:25Espanya moltes clíniques que ofereixen reproducció in vitro i moltes parelles d'arreu
00:10:32d'Europa vénen a rebre tractament. Per a que funcioni bé aquesta tècnica, hi ha un procés que es diu
00:10:43microinjecció espermàtica i que consisteix en ajudar als espermatozous a entrar dins l'ovòcit. Un altre aspecte molt important és el
00:11:24diagnòstic genètic pre-implantacional: desenvolupar unes cèl•lules en una placa de petri, un pre-embrió en l'estadi 2-3 del procés de fecundació i se li fa una
00:11:49biòpsia a una cèl•lula per saber si hi ha
00:11:56alteracions a nivell dels cromosomes que podrien conduir a una
00:12:00malaltia. En aquesta
00:12:09biòpsia d'embrions, es desestimen els que no són
00:12:14viables i es transfereixen embrions, màxim 3, en l'úter del que serà la
00:12:25mare gestant.
00:12:28Què aporta el diagnòstic genètic pre-implantacional?
00:12:32Afavorir que si hi han riscos de malalties no es transmetin.
00:12:40Arguments a favor i
00:12:41arguments en contra:
00:12:44A favor: -
00:12:45Eviten malalties de transmissió genètica. -
00:12:48Eviten malalties lligades al sexe. -
00:12:50Eviten anomalies del desenvolupament genètic. De vegades hem vist a la premsa que una parella han aconseguit un
00:12:58nadó sà perquè volen ajudar a un
00:13:01germà malalt.
00:13:05En contra: -
00:13:06Triar un fill per qualitats físiques. -
00:13:08Problemes de discriminació de sexe -
00:13:11Problemes ètics. Tot això implica que hi haurà un procés de
00:13:18congelació d'embrions:
00:13:23supernumeraris, és a dir, embrions humans congelats que tenen en un principi una finalitat reproductiva i, si n'hi ha de
00:13:38sobrants, són els que es poden utilitzar per
00:13:42fins científics. La
00:13:45congelació permet preservar
00:13:46gàmetes,
00:13:47ovòcits,
00:13:48espermatozous,
00:13:49embrions,
00:13:50teixit testicular i
00:13:51teixit ovàric. Perquè de vegades hi han pacients que més endavant tindran l'oportunitat de poder tenir fills. Les
00:14:06societats científiques han acordat tractar les persones amb
00:14:12tècniques de fecundació in vitro fins a una
00:14:15edat concreta: 50 anys.
00:14:17La reproducció assistida ha fet possible
00:14:22nous models de família, de maternitat, de paternitat... També hi ha una sèrie de
00:14:26conflictes ètics... En
00:14:39biociència estem veient que quan tenim un
00:14:42embrió en una placa de Petri, si l'introduïm en un úter es podrà desenvolupar o no, però si el mantenim en la placa de Petri en els estadis inicials, obtenim unes
00:15:02cèl•lules pluripotents, que podran generar unes altres
00:15:17cèl•lules diferenciades de
00:15:18diferents teixits de l'organisme. S'està estudiant si amb elles es podrien
00:15:26guarir malalties. Les
00:15:30legislacions de països com
00:15:33Regne Unit,
00:15:35Suècia,
00:15:35Bèlgica,
00:15:35Espanya... contemplen la possibilitat de fer
00:15:38recerca amb embrions humans perquè
00:15:40no els atorguen l'estatus de persones. Hi ha
00:15:52embrions sobrants de programes de fecundació in vitro i, relacionats amb ells, hi ha un concepte de
00:16:05transferència nuclear. A una d'aquestes cèl·lules
00:16:20se'ls hi treu el nucli i se l'insereix en un òvul, que evoluciona, hi ha unes
00:16:41divisions cel·lulars, encara estem en una placa de petri però si a aquest embrió
00:16:49l'inserim en un úter, podrem tenir la
00:16:53clonació reproductiva. Si
00:16:59l'evolucionem en aquesta placa de Petri tindrem una
00:17:02clonació terapèutica:
00:17:06cèl•lules mare embrionàries compatibles per aquella persona. S'ha evolucionat molt: tenim les
00:17:29cèl•lules IPS,
00:17:30cèl·lules de reprogramació induïda, a on a partir d'una cèl·lula de la pell, podem introduir uns gens i reprogramem que aquesta cèl·lula arribi a ser una
00:17:48cèl·lula mare pluripotent induïda. El mes d'octubre de 2012 es va donar el
00:18:09Premi Nobel de medicina i fisiologia als científics
00:18:13John B. Gurdon i
00:18:14Shinya Yamanaka, que van aconseguir
00:18:23reprogramar una cèl•lula ja especialitzada cap a una altra capaç de conduir a una
00:18:34cèl·lula diferenciada.
00:18:37Legislació: -
00:18:49No s'autoritza la clonació reproductiva -
00:18:57Sí que s'autoritza la clonació terapèutica -
00:19:05No es pot seleccionar el sexe -
00:19:11No es permet el lloguer d'úter en el nostre país
00:19:20Conclusions: -La
00:19:22ciència i la biologia experimenten avanços contínuament que permeten crear
00:19:26nous models de maternitat/ paternitat -Cal entendre els
00:19:33coneixements des dels
00:19:34àmbits científics i també
00:19:36des d'altres àmbits -S'ha de pensar en el
00:19:41desig de totes les persones i en el
00:19:43benestar dels fills i de les seves famílies