2a_003_Montserrat_Moreno_Aurora_Leal

Transcripció
Índex
Info
 
00:00:08Hem acordat que seria millor fer una petita presentació del seminari de 5 o 6 minutets per la descripció del grup i de l'equip i després donar la paraula a l'Aurora Leal per a que ho exemplifiqui amb una recerca.
00:00:32Perquè havent-hi a la sala tantes persones de disciplines diferents hem pensat que la simple enumeració dels títols potser no significarien gran cosa.
00:00:43La presentació del grup la faré recorrent-ne una mica la història: vam començar a treballar bastant aviat,
00:01:03inspirant-nos en el Maig del 68, ja que estàvem a París, i participant en moments de creació del feminisme -i quant dic aquest "nos" ho dic incloent a persones que ara estan aquí-
00:01:15i a la tornada veníem amb moltes idees i ganes de fer coses, però també amb ganes de fer coses professionals, concretament en psicologia, que és en el que treballem,
00:01:29però ens vam trobar amb moltes dificultats a l'hora de muntar un centre de recerca a Espanya durant el franquisme, a principis dels anys 70.
00:01:45Aquest centre es deia Institut Municipal d'Investigació en Psicologia Aplicada a l'Educació (IMIPAE),
00:02:00però amb el mot d'"educació" hi camuflàvem subreptíciament alguns treballs relacionats amb el gènere. Feia molta falta.
00:02:07He dit que ho camuflàvem perquè anàvem introduint-hi capítols en llibres sobre educació.
00:02:33Us en posaré un exemple i cal aclarir que eren recerques molt elementals, que ara farien riure, però que aleshores calien, com explicar quines eren les idees de les criatures que permetien que el sexisme pervisqués.
00:02:51Per exemple els hi preguntàvem als infants si se'n anessin de viatge escollirien una persona menys, tant o més intel·ligent que ells.
00:03:07La majoria responien que més perquè necessitaven algú que tingués gràcia i es sabés desenvolupar.
00:03:16"I si t'haguessis de casar?", els hi preguntàvem.
00:03:23Tos els nois responien que preferien persones menys intel·ligents i les nenes, totes, "més intel·ligent que jo".
00:03:31I deien que era perquè els nois havien de manar.
00:03:43En aquesta mateixa recerca els hi preguntàvem, aleshores, si les dones podien manar i la resposta era que no. "Per què?". "Oh, perquè no poden fer res per manar, com per exemple portar el cotxe".
00:04:02Això ara ha canviat i crec que val la pena revisar la història i ser optimista, perquè les coses canvien realment i ho fan si insistim per a que ho facin.
00:04:24En aquesta època també estudiàvem els estereotips de gènere per veure com podíem treballar amb el professorat.
00:04:39Perquè una de les idees que sempre ens ha acompanyat és el doble rasant de treball de recerca, teòric, i també treball aplicat, ja] que pensem que la recerca no es pot quedar en un calaix.
00:05:04Però, qui li ha de donar sortida? Doncs si no ho fan ells ho hem de fer nosaltres.
00:05:11I li donem sortida a través de publicacions, però també a través de divulgació oral, fent cursos als ICEs pel professorat, fent jornades, publicacions i vídeos.
00:05:31Un dels primeres recordo que es deia "Jugar a ser", que va provocar una mica d'escàndol i que ara reconec que era bastant pamfletari.
00:05:44Consistia en filmar nens que se'ls hi havia dit que se'ls duria a un lloc amb moltes joguines i després resultava que eren de nenes, i a l'inrevés amb les nenes.
00:06:05Els nens rebutjàvem els jocs de nenes i les nenes les de nens, especialment els violents.
00:06:20Per exemple una nena va agafar una pistola i va dir: "no, no tiro, me mato", i es disparava. No cal ser psicòlegs per interpretar-ho.
00:06:31Però, al costat d'això també hi havia una col·laboració, una cooperació entre les nenes: s'asseien en rotllana i es passaven una pilota d'una a l'altra... els nens no, cadascú jugava a la seva.
00:06:42Recordo que el vídeo també anava acompanyat d'una música de Marina Rossell, que musicava un poema de la Maria Aurèlia Capmany: "Sóc una dona i n'estic molt contenta/ no seré mai capità general, no seré mai director d'un banc...".
00:07:11Bé, veieu com efectivament les coses han canviat? Avui no només podem ser capità general sinó que a més arribar molt més amunt. Les coses canvien, per bé o per mal, però canvien.
00:07:24Aleshores, tota aquesta sèrie d'estudis pràcticament "undergrounds" que vam fer als anys 70, inicien a la dècada dels 80 una nova etapa.
00:07:42El 86 vam crear el Seminari Interdisciplinari d'Estudis de Gènere.
00:07:54Aquí ja vam poder obtenir subvencions, els treballs anteriors es feien sense cobrar res.
00:08:06Però en les primeres DIGISITs que vam obtenir per qüestions de gènere, encara que no posàvem les paraules "feminista" o "gènere" en el títol, però sí que eren bastant subversives.
00:08:22Una d'aquestes recerques va consistir en treballar les psicogènesis de les identitats, com es formaven les identitats i veure com es podien modificar. Els nostres treballs sempre tenen la vessant de l'aplicació. Què podem fer amb això que hem descobert.
00:08:47També per aquesta època vam fer un treball pagat per la DIGISIT sobre les representacions que tenen els nois i les noies sobre les professions tècniques. Ho vam fer a la Universitat Politècnica de Catalunya i també van sortir coses molt interessants.
00:09:14Després d'aquesta DIGISIT el Instituto de la Mujer ens va cridar per fer un estudi sobre si hi havia sexisme a la LOGSE.
00:09:32I vam dir que per fer això necessitàvem, prèviament, conèixer la situació del sexisme a Espanya.
00:09:42Aleshores vam reunir a gent de diverses disciplines i vam fer estudis sobre el panorama i així va sorgir el llibre Del silencio a la palabra.
00:10:00En un tercer moment ens vam dedicar a l'estudi de les emocions, dels conflictes interpersonals, de cara a fer un aprenentatge i oferir formes de transformació de la violència des de les escoles.
00:10:21Es va fer tesis al respecte com la de María Jesús de Miguel, titulada "Modelos organizadores y aprendizaje de resolución de conflictos", un treball molt interessant que es va fer a l'escola i que després es va divulgar.
00:10:40Us parlaré de línies de treball, perquè es van fer molts treballs. Recentment la Susanna Berenguer n'ha fet un titulat "L'escola inclusiva i les noves tecnologies", sobre coeducació, amb una llicència d'estudis.
00:10:57Una altra de les línies més contemporànies és sobre la violència de gènere. Hi va haver un projecte I+D, on la investigadora principal va ser la Genoveva Sastre, que es titula: "Aprenent a identificar i rebutjar la violència contra les dones", de la que e
00:11:27Un altre treball dins de l'àmbit de la violència de gènere és la que es titula "Detecció i prevenció de la violència contra les dones", que és un projecte I+D del Instituto de la Mujer, en el que jo era la investigadora principal. Evidentment hi ha moltes
00:11:48Recentment s'ha incorporat també en aquesta línia la Neus Roca, del Departament de Psicologia Social, que està treballant com a investigadora col·laboradora en dos projectes de recerca.
00:12:05En el treball sobre la violència vam veure que moltes dones deien que no es separaven del seu violentador perquè l'estimaven. Dones que no tenien fills, que tenien recursos econòmics, amb pis propi... no es separaven perquè l'estimaven.
00:12:29Aquí sorgeix un interrogant important: què és l'amor? Què és l'estimació? I ens va portar a estudiar l'amor i els sentiments amorosos.
00:12:41I aquest és un dels últims treballs que hem fet. L'Aurora Leal és la investigadora principal d'un dels últims treballs d'I+D que hem fet,
00:12:54sobre l'amor en adolescents, on també hi hem treballat la Genoveva Sastre, jo i altres membres del Grup, estudiant-ho
00:13:02des del punt de vista de les dones adultes.
00:13:08I justament d'aquest tema us en parlarà l'Aurora Leal sobre el treball amb adolescents.
00:13:13Dir-vos, també, que hi ha altres línies i persones treballant en el nostre equip, com per exemple la Mercè Pére Salanovas, que treballa amb persones grans, la Núria Silvestre -les dues són de la UAB-, que treballa amb mares i criatures sordes, etc. I, en
00:13:45El nostre seminari té 2 braços: un a l'UAB, coordinat per l'Aurora Leal, i l'altra està a la Central i el coordino jo, i nosaltres dues ens coordinem molt bé. Bé, doncs ara us deixo amb l'Aurora Leal. AURORA LEAL:
00:14:10També en aquest treball hi van col·laborar dues professores de la Universitat de Sordertons, a Suècia, perquè tenim interès en veure com es desenvolupen aquestes idees de l'amor a l'adolescència en una cultura que a nosaltres ens sembla molt diferent.
00:14:10Només donar-vos una pinzellada després de la visió general que ha donat la Montse. Aquest és el treball que s'acaba de fer:
00:14:18"Concepcions sobre relacions d'amor i el coneixement de les necessitats de l'altra persona".
00:14:24Remarco que són 2 aquests aspectes. El fet de conèixer les necessitats d'una altra persona és un aspecte poc treballat i que no és ben bé la cura, sinó que és previ a la cura, és assabentar-te'n. És un aspecte que encara no tenim del tot elaborat però que
00:14:45El grup de recerca, com veieu, està format per la Genoveva Sastre, la Sara, que és professora de secundària perquè estem treballant també amb ella i amb la Montserrat Boix, de la Universitat de Vic, perquè estem elaborant un material educatiu, ja que, com
00:15:32L'objectiu general és abordar aquestes idees sobre l'amor, conèixer la varietat de necessitats i d'expectatives de l'adolescència respecte al que és això, i tenir instrument per poder-hi treballar d'una manera educativa.
00:15:48Pel que fa a la metodologia, la mostra era de 60 adolescents, 30 nois i 30 noies, i el procediment és important que us el remarqui perquè era a partir del dibuix: se'ls hi demanava que escrivissin 3 característiques que consideressin pròpies d'una relació
00:16:14Aquesta metodologia ens permet veure detalls bastant diferents que la lectura o l'escriptura. [00:
00:16:45Per exemple, amb el terme "respecte", hem vist que pot escenificar coses molt diferents: des de que un noi digui que respecta a la seva xicota perquè comparteix les coses de casa, cosa que en realitat vol dir que la respecta perquè és ella la que ho ha de
00:17:16És a dir, aquesta metodologia -de la que us n'ensenyaré algun exemple- presenta varis models.
00:17:25Hi han diversos model. Per exemple, el model A de les noies, per exemple, és un model de relació a la que l'eix central és el masculí. El que passa és que es manifesta de maneres diferents. Un exemple:
00:17:48"Confiança": "le explica dónde va y con quién". Chica: "Me voy de acampada con los compañeros de instituto". Chico: "Tranquila, confio en que no vas a hacer nada del otro mundo".
00:18:01Això és el desitjable. Perquè se'ls hi demanen situacions d'amor desitjable.
00:18:10O la de "sinceritat": "la chica ha tenido un problema. Le ha roto a él el escudo de su equipo de fútbol: Chica: "Lo siento, te he roto tu escudo". Chico: "No pasa nada, ha sido sin querer".
00:18:18Això és "el que desitjo: que em perdoni i que em deixi estar perquè jo sóc una mica vulnerable i no faig les coses bé".
00:18:25És un exemple de com aquest tipus de metodologia ens permet això.
00:18:32Resumeixo dient que és evident que entre nois i noies han sorgit unes representacions per una banda molt i molt tradicionals,
00:18:42però també molt detallades, la qual cosa ens permet tenir instruments per després treballar d'una manera educativa, no a partir de les nostres idees com a persona adulta, sinó a partir de les que ells i elles tenen.
00:18:55És veritat que surten aquests models detallats, però també és veritat que apareixen algunes representacions que són "atisbos", per dir-ho d'alguna manera, en castellà, de que les coses poden ser d'una altra manera.
00:19:08Per exemple, les noies dubten bastant de si una relació ha de ser d'aquesta manera. Es dibuixen, per exemple, pensant: "¿Tiene que ser así?". O també hi ha noies que es dibuixen amb la parella dient-se l'un a l'altre: "Te sienta bien el pelo rojo", "pues
00:19:34És a dir, en surten pocs d'aquests, més les noies que els nois, però també surten alguns nois mostrant una vulnerabilitat no masculina, poquets, però que és important posar-los sobre la taula i treballar-los.
00:19:53Repeteixo: sobretot és a partir de la indagació de les seves pròpies representacions que nosaltres podem treballar després, des d'un punt de vista educatiu, la transformació. Però no a partir de les nostres pròpies idees, sinó a partir de les que ells i e